Scrooge Sánchez s’enfronta a les injusticies comeses contra Catalunya per personatges històrics; Felip IV, el comte-duc d’Olivares, la Guerra dels Segadors, el Complot del Garraf… 2a part

Moltes gràcies a la revista «Sapiens»

L’Scrooge Sánchez donava voltes i més voltes embolicant-se amb els llençols fins a semblar una autèntica mòmia. El seu avantpassat, Pablo Iglesias Posse, qui va ser fundador del PSOE i de la UGT li parlà en somnis des de la tomba:

-Si vols dialogar amb els catalans hauràs de saber com han patit per la seva independència, hauràs de recordar que el marxisme, el socialisme i la monarquia no van mai de la mà, i hauràs de rememorar que fou en Felip IV i el seu privat, el comte Duc d’Olivares, els qui davant la declaració de guerra del Cardenal Richelieu a Castella, durant la guerra dels 30 anys, van decidir traslladar la guerra a Catalunya per provocar els francesos. Una manera d’obligar als catalans a fer-los la guerra. (Era sabut que Catalunya només entraria en una guerra contra França en cas de ser assetjada).

En Pablo Iglesias Posse continuava parlant a en Scrooge Sánchez:

-Al s. XVI, les relacions entre la monarquia hispànica i les institucions catalanes anaven de mal en pitjor, aquestes relacions es van tornar ofensives per Catalunya donat l’incompliment de les lleis del país per part de Madrid, i fou més ofensiu encara el menysteniment de les corts catalanes, llavors per rematar-ho va arribar l’obligatorietat per a totes les masies d’allotjar a pensió complerta els militars que venien d’Espanya a fer la guerra contra França… Els catalans farts del tot van respondre amb una carta de la Junta de Braços.

– M’escoltes Scrooge? Sánchez? Estrènyer massa Catalunya farà que esclati com una bomba de rellotgeria. Ja va passar en el passat. I et quedaràs sense el seu PIB, és a dir, et desapareixeran 212.931 Milions d’euros, per tant et quedaràs sense la segona economia d’Espanya.

En Sánchez s’havia desvetllat, estava incorporat, alçava el puny dret i parlava amb el seu somni. «Catalunya no pot escindir-se d’Espanya, tinc l’exèrcit i tinc les forces de l’ordre i els jutges al costat de la meva veritat». En Iglesias Posse va proseguir:

-La Junta de Braços, l’any 1640, va emetre una carta al monarca espanyol comunicant-l’hi que els qui arruïnaven el principat de Catalunya eren el comte-Duc d’Olivares i Jerónimo de Villanueva, no pas el rei, però que no obstant això, si entraven les tropes de l’exèrcit a Catalunya, els catalans no dubtarien a defensar la seva constitució i les seves llibertats amb tots els mitjans. És sabut que les monarquies són molt poc de parlar i molt més d’actuar. Per això al setembre, en FELIP IV de Castella va ocupar Tortosa, li va servir de sortida de les municions cap a Itàlia i el Rosselló, llavors va avançar en direcció a Barcelona, així que les batalles es multiplicaven a Coll de Balaguer, Cambrils, Tarragona (era obvi que anaven a la recerca de ports). Per fi, l’any 1640, en acabada la guerra contra el francès, Catalunya suportava la invasió castellana amb sometents, pagesos i alguns barons que lluitaven a favor del poble com en Josep de Margarit i de Biure.

De Margarit, durant la Guerra dels Segadors, i sempre en defensa dels seus vassalls, es va oposar a les lleves abusives. En arribar el 7 de juny, més conegut com el Corpus de Sang, els sometents i pagesos de Catalunya, van decidir marxar contra les forces del comte Duc D’Olivares, el seu motiu era simple. La Guerra contra el Francès s’havia acabat però les tropes espanyoles continuaven el saqueig i les violacions de drets fonamentals dels catalans, però encara quedaven prohoms que s’havien convertit en les bèsties negres de la monarquia hispànica. Com el baró De Margarit. qui reclutava homes pel Camp de Tarragona amb la finalitat de frenar l’exèrcit de Castella. Al 1641, una vegada mort en Pau Clarís, probablement emmetzinat, el país estava ocupat per dos exèrcits estrangers. En Richelieu havia nomenat De Margarit governador del principat. En Margarit respongué: «Si la França no falta, tampoc Catalunya faltarà». En De Margarit es va haver d’enfrontar al President de la Generalitat, en Felix Amat, qui va promoure un complot per permetre l’entrada de tropes castellanes. El problema de fons era que algunes tropes franceses allotjades a territori català abusaven dels seus càrrecs com anys enrere havien fet els castellans. Pels castellans eliminar, o subornar o fer desaparèixer De Margarit es va convertir en una prioritat, de manera que L’any 1649, el capità general, Juan de Garay oferia 10.000 pistoles d’or, és a dir, més de 100.000 lliures, a qui l’escopetegés. La vida d’en Margarit es va envoltar d’emboscades, desconfiances, tothom volia aplegar la recompensa, en Margarit va patir una cacera com a l’antic oest, però aquell baró s’en sortia de totes.

(El somni es va fer tan vívid que l’Scrooge Sánches estava dempeus sobre el llit disparant amb antics colts dels pistolers americans, -aquest Margarit l’havia d’haver atrapat jo- somiava…)

Des de Castella De Margarit els feia tanta por que van oferir suborns, recompenses per la seva mort i el van atacar: L’any 1648 van ocupar el seu castell de Vallespinosa, llavors el van fer esclatar i per últim van saquejar el poble. Aquestes accions terroristes es van repetir a Pontils i Preixens, feus ambdós de De Margarit. El baró es referia a aquestes accions com: «l’enemiga que ens vol subjugar» «L’opressora que vol venjar-se per la sang amb la què hem regat la província (Catalunya)». Margarit va intentar-ho tot; va requisar la plata de les esglésies, lliurava la collita de blat que ell mateix havia ordenat requisar, va empenyorar el seu patrimoni, va demanar als metges que tornessin per combatre la pesta… i va agreujar de valent als diputats que fugits a Manresa prestaven homenatge a Felip IV. Amb la fam i la pesta fent estralls, l’única sortida era la capitulació de Barcelona. Encara hi ha documentada una crònica de primer ordre del setge de Barcelona que va escriure de Margarit. «Relation fidèle et exacte du siège fait par les espagnols en années 1651 et 1652». Aquest escrit posava de relleu com els esdeveniments havien dut a Catalunya a la separació de la monarquia hispànica, alhora que despertava un sentiment nacional català i de justicia.

Scrooge Sánchez es va deixar estar de somnis i somnambulismes per quedar ben arronsat i adormit. En Pablo Iglesias Posse però tenia un atac de xerrera, de vegades, són les veus dels morts les més difícils de fer callar. I continuà parlant a l’orella inconscient d’en Sánchez:

-En acabada la Guerra dels Segadors, vingueren nombroses incursions de l’exèrcit espanyol per ferir als catalans… Van passar més de dos segles que foren un constant espoli orquestrat pels governadors enviats de la monarquia, més de dos segles de recaptar els impostos dels catalans per omplir les butxaques de la monarquia i dels polítics espanyols corruptes… Després del Nou Dret de Planta i de l’abolició el 1716 de la constitució catalana començava la Dinastia dels Borbons, i les dues dictadures, la de Primo de Rivera i la de Francisco Franco, encara que Catalunya sempre va entestar-se en buscar la llibertat, arribat l’any 1925, fou el moment en que hi hagué el Complot del Garraf amb l’objectiu de matar el rei Alfons XIII. Els partits independentistes d’aleshores (Estat Català i Acció Catalana) estaven d’acord. El pla era una bomba al Garraf. L’Scrooge Sánchez tornava a somiar vívidament, ell sentia avançar un regicida per una via de tren i llavors, una revista, «El Sapiens» es va obrir sobre el nas perfecte de Sánchez que dormia agitadíssim i que continuava intentant apartar el somni amb les mans, però no podia. Volia evitar que el seu inconscient en la fase MOR (Moviments oculars ràpids) llegís la revista, era una d’aquestes coses inevitables que darrerament li passaven als somnis. I escoltava adormit:

«Va aparèixer Bandera Negra al 1922 quan Francesc Macià fundà l’organització politico-militar Estat Català». El separatisme català passava de voler aconseguir un federalisme, o confederalisme o voler la independència i a fer servir la via violenta si calia. El març de 1925 el grup de’n Daniel Cardona comença a fer circular cartes amb la capçalera «La Santa Germandat Catalana» (Bandera Negra) en referència a l’estendard que es va hissar quan va caure Barcelona al 1714, i ara en Sánchez es va veure a si mateix vestit com un senyor de principis del s. XX, ara, en Scrooge Sánchez era un controlador de l’aeroport de Barcelona, li arribaven veus donant ordres: « els dirigibles arriben a temps, avui és el dia de l’intent de regicidi, avui estat català i acció catalana han posat una bomba als túnels del Garraf, perquè avui ha arribat el dia en que els catalans volen matar el nostre benvolgut rei Alfons XVIII que tantes benaurances ha dut a Espanya. I Catalunya és i serà Espanya». Els dirigibles vigilaven per avortar l’acció separatista.

«Sánchez, Sánchez…», en Sánchez veia els dos dirigibles però des del seient del Falcon. (coses dels somnis) Ell s’havia acostumat a la bona vida. I no permetria que ningú ataqués Alfons XVIII ni en somnis!!, va parlar adormit però en veu molt alta:

-El Falcon, que em preparin el Falcon i acabaré amb aquests catalans!!!

En Sánchez es va despertar, es va fregar els ulls. Quin horror!! i quina mania tenien els catalans al rei!! Però si en Felip VI era molt amable amb ell i la seva esposa… Va preparar-se un nou got de llet amb canyella i aquest cop hi va afegir vainilla i una pastilla per dormir. N’estava tip de la taula de diàleg, ell no havia viscut al s. XIX, ni havia viscut les dues dictadures del s. XX, ni… -mare de Déu quins sons més malsons li portava la taula de diàleg dels nassos-. Sort que amb el diazepam es va adormir com un tronc. Així doncs es va tornar a allitar.

«El Sapiens», aquella revista històrica catalana se li tornava a obrir sobre el seu bonic nas. Ja s’havia acostumat a fer-la fora amb les mans. Una veueta li deia a l’orella: «Les reunions per conspirar es feien a l’Oro del Rhin de Barcelona, que era un cafè punt de trobada dels set partidaris de passar a l’acció directa. Bandera negra havia fracassat al Garraf i van decidir assassinar Alfons XVIII disparant-li a a la Rambla, el dia 29 de maig quan anés al Liceu». «En Perelló va creure que la mort del rei produiria una reacció en cadena i es podrien apoderar de l’ajuntament, la diputació i el Govern Civil». «Es va decidir per sorteig que Holgado dispararia i com que s’hi va negar va ser en Jaume Julià l’encarregat de disparar… Se li va proporcionar una barba postissa i una gavardina, després de la mort del rei, caldria córrer cap a la Boqueria on els companys dispararien per protegir-lo. Res va sortir així. El cotxe desfilava amb el rei a l’interior per les rambles: Viva el Rey, Viva Espanya, i on s’havia ficat en Julià? Caldria tornar al plà de posar una bomba a les vies del tren». «I es que va haver-hi un delator. Joan Terrrés Guerra els havia traït. Els principals integrants del complot: Miguel Badia, d’ERC, Jaume Compte, decebut amb Macià, Jaume Julià futur membre del PSUC, Ramon Fabregat, fidel a Macià i futur rebedor de la creu de Sant Jordi, l’any 1983, Enric Fontbernat, que es dirigia amb Companys a Drassanes quan fou abatut d’un tret al front. Marcel·lí Perelló qui estava enfrontat a Macià i militava al partit català proletari va exiliar-se a Mèxic on va morir». «La condemna va ser de presó i pena de mort. Llavors la canviaren per cadena perpètua, i a l’Abril de 1930 foren tots indultats amb motiu de la fi de la dictadura de Primo de Rivera, inclús el delator Joan Terrés, qui un cop proclamada la república va aconseguir treballar a l’ajuntament de Barcelona. Encara que, en Miguel Badia el va fer detenir i empresonar, malgrat ell, sempre va negar ser el delator de Bandera Negra.

En curtes paraules, la idea inicial era fer volar el tren on viatjava Alfons XIII quan passés pels túnels del Garraf, però a causa dels problemes per soterrar la bomba van decidir disparar al rei quan anés al Liceu, acció desmuntada per la intervenció d’un delator. Aquest traïdor va aconseguir que la persona que havia de prémer el gallet no arribés mai. Es tractava de Joan Terrés, més tard va aconseguir treballar a l’ajuntament de Barcelona durant la república, i va ser empresonat, i alliberat, però durant la Guerra Civil fou trobat assassinat. Era dura l’existència del delator, i molts cops no se’ls perdonava la vida. Però són coses d’abans. En l’actualitat els delators acaben amb sous milionaris.

«Després del fracàs del Complot del Garraf es van organitzar els fets de Prats de Molló l’any 1926, un intent igualment fallit d’envair Catalunya militarment des de la Catalunya Nord per independitzar-la. Els fets van ser planificats per Francesc Macià i Estat Català, però l’acció fou descoberta i avortada, això va obligar a en Macià a canviar l’estratègia, i al 1928 va ser rebut triomfalment pels clubs catalans de l’Havana. Allà va ser on es va aprovar una Constitució provisional de la República Catalana»..

En Scrooge Sánchez es bellugava i parlava: no, no, no, una constitució catalana no pot ser, el rei em farà un consell de guerra, i em prendrà el Falcón…

A en Sánchez li caigué des de les escales del pis superior una constitució catalana que li va aixafar el nas. -n’estava tip que li colpegessin el nas en somnis- i també n’estava tip dels catalans. Per efecte de la pastilla es va tornar a adormir.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s