Sánchez rep la visita de personatges històrics catalans que li recorden la importància de respectar el dret a l’autodeterminació en la taula de diàleg

He imaginat «la cançó de Nadal de Dickens», i ho he guarnit amb dades del llibre «Vides Catalanes que han fet història» de Borja de Riquer». Amb la imaginació i algunes troballes de la revista sapiens he escrit una versió dels malsons de Scrooge Sánchez abans de la taula de diàleg. Agraeixo a en @byjukye les seves il·lustracions. Desitjo que us agradi.

Scrooge Sánchez era un avar que feia treballar els obrers de sol a sol, en condicions insalubres i pagant-els-hi quatre rals. Els seus obrers arribats de les províncies de d’Euskal Herria, del Regne d’Aragó, del Principat de Catalunya, del Regne de València i de Ses Illes Balears, havien d’amatinar més que els de les altres fàbriques, també s’allitaven més tard, però als sous dels seus sobres cada vegada hi havia més teranyines i menys diners.

Quan va arribar Nadal, l’Scrooge Sánchez no va donar festa als seus treballadors. Calia tancar caixa, quadrar números, recaptar els impostos de tot el regne per entregar-los a la monarquia espanyola, suposadament constitucional, que continuava assentada al Regne de Madrid. Així que calia treballar com cada dia fins a mitjanit. L’Scrooge Sánchez no havia estudiat economia en tota la seva joventut per donar festa als subordinats, si ho fes, seria una mesura contrària a l’eficiència econòmica i els seus manobres no s’ho mereixien perquè eren tots uns sabatots, pensava en Sánchez posant cara de pomes agres. Encara que fossin de les terres amb més Producte interior Brut, ell els veia com sabatots poc instruïts. A més, l’estructura de la seva fàbrica es basava en que els departaments més rics sostenien als més pobres i això era incanviable. Treballarien tots per enriquir el regne de Castella i al partit dominant en el congrés.

Abans havia estat el PP i en aquest cas seria el PSOE qui en trauria una grossa cullerada. D’aquell partit, que un dia fou marxista i anarquista, inaugurat per en Pablo Iglesias Pose, ja no en quedava res. El PSOE actual ni era socialista ni era marxista, era un mosaic, un conglomerat de simpatitzants monàrquics i espanyols en el qual molts eren contraris als drets fonamentals com l’autodeterminació dels pobles, sobretot entorn a Catalunya.

Passades les dotze de la nit, en Sánchez es tancà a una habitació amagada de la fàbrica des d’on es quedava a vigilar que ningú li robés la producció. Havia de passar comptes amb la monarquia i tremolava de por, no volia perdre privilegis amb el rei. Després d’una dura feina per fi es va allitar.

Aquella nit, l’Ebenezer Scrooge Sánchez va tenir problemes per agafar el son, estava massa cansat, sort d’un got de llet calenta amb canyella per començar a tancar els ulls. Quan feia un parell d’hores que roncava va entrar en fase R.E.M, les parpelles se li bellugaven de pressa, i se li va aparèixer un fantasma de la seva pròpia imatge arrossegant una llarga cadena de ferro negre juntament amb l’aparició d’en Pablo Iglesias Pose. L’avar el va conèixer ràpidament, ell era el representant més antic del seu partit, en Pablo Pose fou un marxista que un bon dia del 1888 va fundar el PSOE i va organitzar la unió general de treballadors, la UGT.

La visió es passejava amb d’altres aparicions per sobre del llit. L’Scrooge Sánchez es va veure fortament encadenat a una bola enorme i pesant decorada amb els logos de les marques de les empreses més importants de l’IBEX, En Pablo Iglesias Pose va començar a parlar amb en Sánchez: «L’avarícia es converteix en una pesada bola de ferro que hauràs d’arrossegar tota l’eternitat» «Tu ets un bon economista, però no mires pel poble que pateix i no tens en compte que són els seus vots els que t’han posat al Congrés» «Et mostraré la història d’alguns catalans del passat, i potser reflexionaràs» «Ara que estàs decidit a dialogar amb Catalunya serà millor que la coneguis bé i pensis en el què et pera res de bo» «Recordes el meu segell de la República Espanyola del 1931?»

«Doncs, et pot passar quan hauràs deixat el món dels vius» «parlo del pla espiritual on de segur que no t’esperes com el 1936, l’odi als republicans catalans i bascós sumat a l’odi cap a una monarquia corrupta i a la tendència europea autoritària, va portar a Espanya al pitjor genocidi feixista de la història nacional» «Tu, com a socialista, des de quan un congrés d’esquerres permet dirigir Espanya al rei i als poders fàctics? Una democràcia és quan mana el poble… i doncs què hi fa la monarquia, i la banca al poder..? «Estàs sotmès als lobbies que defensa una monarquia hereditària sense opció de Referèndum, als lobbies que són un sistema judicial feudal posat pels mateixos partits polítics involucionistes, amb l’única tasca d’escanyar el poble…» «On són les teves arrels marxistes i anarquistes Scrooge Sánchez? Estàs venut al poder!!» En Sánchez havia donat tres voltes quan…

En el somni va aparèixer Santa Eulàlia, tan real que amb les mans en Sánchez l’havia estat intentant apartanr perquè marxés, i això que ell no era de missa, ni de sants ni de santes. Al costat de la patrona de Barcelona, una nova imatge fantasmagòrica del seu treballador i soci Cratchit Aragonès qui li digué amb la veu dins d’un tunel fosc… Pensa en el passat Scrooge Sánchez, pensa…

Surant sobre el llit estaven Santa Eulàlia amb la seva creu, i Dacià que fou el primer Sant Bisbe de Barcelona, nascut al 301 dC, i junts tots dos van evocar records. Dacià es va casar jove i va tenir un fill, en Dextre. Aquest fill va ocupar càrrecs a l’administració imperial romana. Però va parlar Santa eulàlia:

-Sánchez, ara tens l’oportunitat de canviar les coses de l’ànima. Jo vaig néixer al 290 dC. Havent-me assabentat que l’emperador Dioclecià havia començat a perseguir cristians. Jo, que era pertanyent a un noble llinatge de Barcino, em vaig encarar al jutge del Tribunal, en Dacià, i per això em varen condemnar a morir crucificada mentre amb torxes enceses m’anaven cremant, però ocorregué un prodigi i fou que les flames es giraren contra els botxins. Llavors, un cop mort el meu cos terrenal, de la meva boca en va sortir un colom. I es que era la pau el que jo cercava, i tu, Scrooge Sánchez, pregunta’t, tens l’ànima justa? O es que no vols mai aconseguir la pau amb Catalunya? Com que saps que mai voldran una guerra, ja estàs tranquil espoliant el seu territori, oi?

El seu soci, en Cratchit Aragonès convertit ara en ectoplasma amb una cua de tirabuixó va acompanyar a Santa Eulàlia i va donar pas a un altre esperit… En Guifré el Pelós

-Bona Nit Scrooge Sánchez: Els reis medievals m’han atorgat el títol de comte independent, al segle XIX es va parlar que la senyera era fruit de la meva sang vessada per Catalunya sobre un escut daurat… La veritat es que vaig néixer al 840 dC, i que ma mare era la comtessa Ermessenda i mon pare el conte Sunifred, la família de mon avi vingué de la Carcassona, i etc. etc. etc, jo tenia una llarga família. Però he vingut a dir-te que pels grans projectes calen grans aliats, jo mateix, per fer fora als musulmans no em va quedar més remei que associar-me amb germans i fills al govern, i es que em va caler fer tot els possibles per organitzar una resposta a l’avenç musulmà cap a les fronteres de la Catalunya Central. En aquests moments necessites l’ajut dels independentistes de tot el regne hispànic, ja siguin musulmans o cristians, a mi en Llop ibn Muhammad, nou senyor de lleida, em va contraatacar al 897 i em va causar la mort, però diu la llegenda una història diferent. Diu que estava l’emperador Lluís de França envaït pels Normands, i que va demanar-me ajut a mi, a en Jofre el Valerós, que era jo mateix, comte de Barcelona- i que els meus cavallers van vèncer els Normands però que jo vaig morir en la lluita. Si això fos cert seria l’emperador Lluís qui es va commoure… De manera que va passar els dits ensangonats per l’escut daurat, de dalt baix, dibuixant quatre ratlles de sang i em va dir l’emperador: «Aquestes seran les vostres armes»

Un cop explicat això, el fantasma de Guifré el Pelós, dit així perquè tenia pèl en un lloc desacostumat, va continuar parlant a Scrooge Sánchez; «comprendràs que amb una història que es remunta als comtats de Barcelona de l’any 800, Catalunya mai renunciarà a un estat propi, i ara desapareixeré de la mà del teu esclau Cratchit Aragonès perquè et despertis. Encara et queden altres cançons de Nadal. Així que Lleva’t.

Scrootge Sanchez duia una camisola blanca de dormir i un barret en forma de cucurutxo caigut força ridícul. Quan es va mirar al mirall, no entenia res, a la imatge del seu costat va veure a Pablo Iglesias Pose, que li va bufar el vidre. Va quedar tot entelat i hi deia «Amnistia i dret d’autodeterminació, Marxisme, Anarquisme, Socialisme…»

En Sánchez va interactuar amb el seu somni i va dir-se… «Jo he evolucionat cap a la dreta perquè és més útil, ara la solució actual és el capitalisme i la societat del benestar». També va pensar que si vestia com un vell noucentista i veia missatges, es que… S’estava tornant boig. Es va pessigar el nas que el tenia força gros, i res. Va desentelar el mirall fregant amb el colze i res. Va ficar els dits entre els cabells i va rascar-se el cap. Tot era real. Se’n va anar al llit, va tancar els ulls.

Scrooge Sánchez va agafar la coixinera i es va tapar el cap amb el nas i tot.

Els somnis no s’aturaven, Sánchez ja no podia més, hauria de prendre una píndola per dormir, es va aixecar a buscar-la. Però on era el seu pijama de seda blava? Ara semblava el dibuix d’un conte de Dickens amb la camisola blanca i llarga i arrossegant els peus nus, davant seu dos fantasmes de cavallers es presentaren, en Scrooge Sánchez se’n va tornar al llit, a tapar-se per guanyar a la por:

«Sóc Ausias Marc de gandia i fou Alfons el Magnànim qui em va anomenar falconer major» «Em vaig casar amb l’humil Leonor de Ripoll, qui morí a l’agost de 1429 , i em vaig quedar més sol que un mussol, em calia un hereu per no deixar les propietats als Marc de Barcelona» «No em quedà més remei que negociar amb Galceran i Joanot Martorell, encara que fossin uns pinxos i fatxendes violents, negociar la dot d’Isabel Martorell i em va anar força bé, vaig rebre 33.000 sous, així que vaig fer núpcies amb una nena de quinze anys prima i anèmica que no va suportar l’embaràs ni tres mesos, de manera que més endavant, els cavallers Escorna de la ciutat de València van oferir-me a Joana amb 50.000 sous de dot, 17.000 més que els Martorell i jo, Ausiàs Marc vaig traslladar-se a viure a València. Malgrat tots els esforços vaig continuar sense descendència, així que, vaig demanar al Magnànim la legitimació de Francesc, aquell fill que vaig tenir amb una monja, n’estava molt enamorat, però també Joana va morir, encara que això em fou d’inspiració extrema»:
«Feri’ls amor de no curabe plaga;

Separa’ls mort dret és que ella els veïni.

Lo jorn del Jui, quan pendrem carn e ossos,

mescladament partirem nostres cossos»

«Scrooge Sánchez, tu que tens amor i fills i propietats i amics, agafa l’esperit cavalleresc i no permetis que Catalunya tingui el 26,3% dels infants en risc de pobresa extrema. Jo he perdut infants i dones, i l’amor, pensa doncs amb qui no té d’açò»

De cop al costat d’Ausiàs Marc, el cavall de Joanot Martorell va renillar i va amenaçar amb les dues potes davanteres. Digué en Joanot «Sempre parleu de Cervantes, i fou un admirador meu en Cervantes, digué de la meva gran novel·la, Tirant lo Blanc, que era: «Un tesoro de contento y una mina de pasatiempos» «La meva obra reflecteix la situació política de l’Europa dels anys cinquanta del segle XV, i no és per fer el fatxenda, però ho faig amb sarcasme, ironia, utilitzo casos de la vida quotidiana, escenes picants, referències eròtiques, mostro els contractes per bodes sordes, les ofenses entre cavallers…Però era la meva vida un entorn de disbauxa constant, i em queien els litigis acumulant-se, i fou per això que em vaig veure obligat a empenyorar el manuscrit de Tirant lo Blanc a en Martí Joan de Galba». «Era en Martí un mercader català resident a València que me la va voler empenyorar, però era el meu un «best-seller» espatarrant, del qual se’n varem fer edicions a València i a Barcelona, i que a més fou una novel·la traduïda a l’Italià i al Castellà» En Sánchez amb la píndola per dormir tornava a roncar. Quan en Joanot Martorell va veure que havia estat parlant per les musaranyes…

-Scrooge Sánchez m’escoltes? i amb els sous vaig anar tirant, escolta Scrooge, sabem que no hi ha hagut cap acord fructífer en fer obres audiovisuals en català… Sabem que el català s’està perdent a tots els territoris de parla catalana. I et vindrem a visitar totes les nits fins que tinguis en compte que tu ets aquí gràcies a que nosaltres hem existit. Sembla que no recordis qui t’ha ajudat sempre. Som els teus somnis; variables, diversos, de grandesa, però… has de cuidar el teu passat socialista i federalista, de no fer-ho, te les veuràs amb nosaltres. «No et deixarem dormir» digué Ausias, «No er deixarem pensar» digué Joanot Martorell. En Joanot s’enrabiava aviat i li va fer una sacsejada doble al llit tan forta que en Scrooge Sánchez quedà arraulit suant, trasbalsat i fet un nyap. Com que estava mig despert mig somiant es va veure enganxat al sostre. I puff, va tornar a caure, però tot i els malsons, els cavallers no marxaven, es va agafar les cames mentre les dents li sonaven com castanyoles. Poc a poc es va anar calmant, va tancar els ulls ben fort i va recitar les comunitats autònomes per la seva inicial buscant un element químic de la taula, per exemple: Catalunya, (Ca)calci, Múrcia,(Mg) Magnesi, Andalusia, (Au), or, Aragó (Ag) plata, si hagués fet ciències físiques en lloc de polítiques no hauria d’anar a cap taula de diàleg. Que li estava produint uns malsons tot plegat… es va adormir de bell nou.

«Sóc l’oficial David Glasgow Farragut» «El meu pare Jordi Farragut va neixer a Menorca, mentre aquesta era britànica» «en el 1776, el pare va emprendre un viatge cap a les amériques però no per lluitar a favor del rei Jordi III sinó per fer-ho en contra, per lluitar a favor de la independència dels EEUU» «En l’actualitat queden toponímics meus, a nom de David Glasgow Farragut per arreu d’EEUU» «una plaça enmig de Washington DC, un parc natural a Idaho fins a diversos poblets a Tennessee i Iowa, així com estàtues a un barri de Boston i a un de Nova Yor, més Nombroses escoles que porten el meu nom, com a flamant heroi de la Independència»

En Scrooge Sánchez es va jurar interiorment no llegir el «Sàpiens» mai més, ara Catalunya tenia Almiralls americans, i se li apareixien als seus somnis. Començava l’horror català. Qui seria el proper?

«Sóc en Francesc Macià i Llussà, militar i polític independentista català, sóc el 122é President de la Generalitat i jo vaig declarar la república catalana com a estat integrant de la Federació Iberica. I tu Scrooge Sánchez? Que potser el PSOE no és republicà i socialista? Ara sou més de caixa que de faixa oi? Anar fent la viu viu als militars feixistes de VOX, anar fent la gara-gara al PP, ensabonar la monarquia mentre la ideologia de Pablo Iglesias Pose la deixeu adormida a un suposat taulell de diàleg. Enterrada i morta, com jo» «A mi em deien Francesc Macià «L’avi» i estava exiliat a França d’ençà del cop d’estat de Primo de Rivera del 1923,» «vaig demanar ajuda econòmica i logística a la unió soviètica, de fet, la Internacional comunista havia mostrat cert interès per la causa catalana, però els meus contactes foren desposseïts de tot poder per ordre de l’ Stalin, com que jo tenia formació militar vaig reunir un grup de soldats antifeixistes entrenats en guerra de guerrilles i que estaven establerts a França.»

-Pensa en el què vaig fer Scrooge Sánchez, vaig fer un inici d’alçament del poble català començant per França i la Catalunya del Nord amb l’objectiu del seguiment dels catalans. I a cap del integrants se’ls va castigar amb 13 anys de presó com ha fet l’estat espanyol amb els organitzadors del Referèndum del primer d’Octubre. Reflexiona bé en la meva història, Sánchez-

«Entre nosaltres ens escriviem en clau, les escombres eren fusells i els escuradents baionetes, el pla era trobar-nos a Prats de Molló entre el 30 d’octubre i l’1 de Novembre», «Érem cap a vuitanta persones que ens havíem de disfressar de muntanyencs, i anar armats, dur telèfons de campanya, i material sanitari per emprendre direcció al Canigó passant per Bordeus, Tolosa, Vilafranca de conflent, mentre que un segon grup s’encaminava cap a Lió i Perpinyà. El 4 de novembre de 1926 la Guàrdia Civil espanyola i la Policia francesa ens va detenir ambdos grups. Molts dels integrants dels escamots van ser expulsats de França». «Però l’efecte a Catalunya de la nostra detenció va córrer com un regueró de pólvora encès per tot Europa i fins va arribar a Amèrica. A mi em van portar a la presó de la Santé de Paris». Però els diaris francesos com «Le petit journal de Paris van justificar l’assalt de Macià amb la dita «Catalunya fora d’Espanya no només seria més feliç en el sentit espiritual sinó en el sentit econòmic». Fou un assumpte tractat pels mitjans francesos com : «Le complot des catalans» i la noticia es va estendre per Catalunya funcionant com a revifalla del catalanisme que demostrava una enorme consideració cap a mi «L’avi, em deien, als meus 63 anys» «Gràcies al treball de’n Henri Torres, em van tancar només dos mesos, que ja havia complert amb la preventiva, i em van fer pagar cent francs de multa, a part d’una expulsió a Bèlgica- Però el meu independentisme d’Espanya anava creixent desmesuradament, en el 1927 vaig organitzar un viatge a Amèrica Llatina on vaig convocar l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, i aquesta assemblea va aprovar la Constitució Provisional de la República Catalana» «Amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera l’any 30, vaig tornar a ser diputat a les corts, i va arribar la segona república espanyola amb la qual cosa el 14 d’Abril de 1931 vaig esdevenir President de la República catalana dins d’una Federació de Repúbliques»

Què és Scrooge Sánchez el que t’impedeix actuar com un autèntic marxista?

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s